UN TORERO COWBOY

Crònica de la Festa d’Estiu d’Esclanya (Palafrugell)

Por Xavi Badiella

l

Ja se sap que a les viles turístiques, quan arriba l’Estiu, tothom organitza quelcom d’original per donar la benvinguda a aquest temps de bonança (potser maça bonança), doncs ves per on que els Country Line’s Rebels no tenen millor ocurrència que invitar un mestre e aquests afres millor dit, un “Maestro”. No era precisament un Professor dels que coneixem habitualment, era quelcom un xic sorprenent. Un Torero dels del “Traje de Luces y Capote”, això si, un “Maestro” en l’art tant de torejar com de ballar. Un d’aquells personatges que en Chatti de Valley fa servir per ensenyar que en el mon del country no tot esta inventat, o millor dit, que no tot es inventat pels Americans. D’això es tractava, de demostrar amb fets, que les arrels del Line Dance son profundament espanyoles o millor dit, de Córdoba. Enfundat en un vertader “Traje de Luces”, ens aparegué al mig de la pista per fer-nos passar una vetllada ben distreta, entre acudit i acudit, com aquell qui fa la cosa ens introduí en el mon de Two-Step, be segons el “Cele” (Celedonio Martin de Valdecabras, quin nom més rebuscats, Oi? ). El “paseillo” de las corridas es l’origen del que els amercicans copiaren com a Two Step, ves a dir-li que no al Torero, per que et fot un cop de muleta que et deixa arreglat, que si gira que si tomba, que si rius, que si t’equivoques,ja havíem, ballat el “Sylvias Mother”, primer en line i després en parella, naturalment que a continuació vingué el torejar pròpiament dit. Aquí es on es nota l’art d’un professional, amb el domini del capote, amb la xuleria d’un cordobes autèntic i calçat amb botes i barret de Cowboy, ens ensenya com els diferents passos que utilitzem en el ball, son copiats dels moviments d’un vertader “Maestro”, d’un “Matador” que si el Rock Step, per provocar “el toro”, el Ronde per esquivar , Kick, Sailor, Shuffle, tot un seguit de passos que nosaltres coneixem, son segons aquest professional, moviments de l’art de torejar. Al final de les explicacions havíem après el “Blue Skies”, tot amenitzat amb anades i vingudes, capote amunt i avall, però per damunt de tot, gresca, molta gresca sense parar, sort que al final no hi hagué temps per ensenyar-nos una polka, doncs segur que amb les filigranes de la capa sens hauria fet un embolic dels grossos. ( dels de riure, naturalment!)